Monestir del Corpus Christi
El Convent del Corpus Christi és un conjunt d'edificacions realitzades entre els segles XIV i XVIII estretament relacionades amb la Batalla dels Corporals ocorreguda en 1239 quan el capità Berenguer d’Entença s’enfrontà a les tropes d’Al-Azraq.
Seria Olf de Pròxita qui en 1422, quasi dos segles després, recactivaria les obres amb la donació de les terres a l'ordre de dominics, junt amb mil ducats destinats a la fundació del cenobi. Amb aquest impuls i l'obtenció del títol d'Universitat i Estudi General Dominicà, donat pel Papa Sixt IV, començaria una llarga història de construccions i remodelacions que no ha parat fins l'actualitat.
El conjunt s’ordena a partir del claustre, que a pesar d'haver estat refet al segle XVIII conserva l'aljub original amb un pou per a traure l'aigua recollida de les quatre vessants de la coberta. Aquest espai de forma quadrangular amb arcs sobre pilastres i capitells decorats per motius eucarístics, serveix de connexió de les estances principals del cenobi: l’aula capitular a l’oest, l’església al nord i el refectori a l'est, mentre que el sud conserva l'entrada original a la que desembocava el camí empedrat que al llarg de quasi 3 quilomètres connectava la parroquia del poble amb el monestir.
Al segon nivell del claustre s'accedeix per una escala del segle XIX, amb passamans tallat en fusta massissa i taulells de ceràmica valenciana als frontals dels escalons. Les estances dels monjos més importants devien situar-se properes al pati principal, ja que al costat est es trobava la biblioteca i la proximitat a aquesta denotaria poder entre els monjos. La resta d'habitacions o scriptorium s'ubicarien a l'ala sud-est de l'edifici, de manera que la seua orientació cap al sud permetia aprofitar al màxim la llum solar.
El Convent del Corpus Christi, junt a la seua Esglèsia homònima, l'Ermita de la Mare de Dèu de la Consolació i el Castell del Xio, formen un Conjunt Históric-Artístic protegit.