Castell-Palau dels Pròxita
Aquesta fortalesa edificada entre els segles XIV i XVI s'alça en la part més elevada del municipi i va servir de residència als membres de la Baronia de Llutxent, formada després de la conquesta del Regne de València per part de Jaume I pels actuals termes municipals de Pinet, Quatretonda, Benicolet i Llutxent. La façana conserva encara restes de decoració gòtica. Construïda en tapial, l'accés principal està format per una arcada de mig punt amb grans dovelles que dona pas a un pati interior des d'on es reparteixen les diferents estàncies pròpies dels palaus mediterranis.
L'any 1277 la Baronia de Llutxent va passar a mans d'En Joan de Próxita, família que va ordenar la construcció del palau i que no el va habitar definitivament fins que Na Maria de Vidaura va quedar vídua l'any 1335. L'últim membre de la família Próxita que va ostentar el títol de baró va ser Joan Francesc de Próxita i Castellet, qui la va vendre en 1487 a En Pere Maça de Lizana i Carroz. La família Maça es va encarregar de reconstruir el palau atenent a les modes renaixentistes i convertint els merlets que protegien la fortificació en torres de vigilància.
Interiorment són de destacar les pintures gótiques de la sala d'honor, datades entre 1320 i 1360, que corresponen al període del gótic lineal. També són elements característics del segle XV els marcs de les finestres i portes que amb materials més pobres com l'estuc, segueixen l'estil medieval imperant, proliferant arcs de mig punt i carpanells, junt amb voltes anervades per a resoldre les cobertes d'espais menuts, com escales i habitacions a les torres.
A partir del segle XVIII començà la decadència del palau. Els conflictes testamentaris i l’absència dels propietaris, juntament amb el decret de 1812 que abolia els senyorius, varen propiciar el seu abandament. En 1864, els Marquesos de Dos Aigües, últims propietàris del palau, dividiren l'edifici per a vendre'l a cinc particulars.