Ermita de la Verge de la Consolació
L'ermita de la Verge de la Consolació data de 1772 quan un matrimoni català va quedar fascinat pel lloc en una visita a un dominic del Convent del Corpus Chriti. Sobre una anterior ermita dedicada als Sants Cosme i Damià construïren un temple dedicat a la Verge que amb el temps acabaria tenint usos diversos, com el d'escola per a xiquets.
Encara que exteriorment sembla més una masia que un edifici religiós, l'espadanya menuda que s'alça sobre la teulada ens dóna una pista del seu ús religiós. L'accés principal es troba a la façana, decorada asimètricament amb finestres i balconades de diferents mides al voltant de la portada que dona accés a l'ermita formada per capella i vivenda amb estances d'habitatge i agrícoles.
La capella, de planta de creu grega i creuer amb cúpula sobre petxines, ens sopren amb un meravellós sòcul de ceràmica valenciana del s.XVIII que amb una alçada de més d'un metre, relata el Miracle dels Corporals com si d'un cómic es tractara.
En 1957, i finalitzant amb la línia hereditària de la família que l'havia construït, va passar a ser propietat d'Alfons Roig Izquierdo, rector i mestre resident a l'ermita que destacà per ser un gran amant de l'art contemporani, col·leccionista i divulgador dels grans mestres moderns com Picasso i Kandisnky, amb els quals havia mantingut contactes directes.
Forma part d'un Conjunt Històric-Artístic, juntament amb el Convent i Església del Corpus Christi i el Castell del Xio.